Febrer i Cardona, Antoni

Febrer i Cardona, Antoni (Maó, 1761–Maó, 1841)

Escritor y traductor en lengua catalana. Ilustrado y humanista nacido durante la dominación francesa de Menorca, es el traductor en catalán más notable de las primeras décadas del XIX. De familia noble, se doctoró en ambos derechos en Aviñón (1784) y fue vocal de la Junta Suprema de las Baleares. A partir de 1800 inició una extensa obra en torno a la lingüística, la traducción y la poesía, pero su opción por la expresión en la lengua propia, el catalán de Menorca, impidió que fuera publicada.

La actividad traductora configuró su producción y estuvo ligada a la obra gramatical (redactó dos gramáticas catalanas, en 1804 y 1821, y dos francesas en 1807) y también a la lexicográfica (un diccionario menorquín, español, francés y latín), ya que consideró sus traducciones como una aplicación práctica del cosmos teórico que había elaborado y como un complemento idóneo para avanzar en el conocimiento del latín, de la lengua propia y de las lenguas europeas. Del latín tradujo a Cicerón (1807), Virgilio y Fedro (1808), entre otros autores; textos bíblicos (Salms, 1840) y textos litúrgicos; del francés, algunas obras teatrales del jesuita Le Jay, las Odes sacrées de Jean–Baptiste Rousseau y un tratado de geografía universal de Claude Buffier, entre otras. Su técnica evolucionó desde la paráfrasis poética de juventud hasta la traducción más literal de la madurez.

En época reciente se está llevando a cabo una labor de recuperación de la obra de Febrer i Cardona, con la publicación de buena parte de su producción, en particular el Diccionari menorquí, espanyol, francès i llatí en edición de Maria Paredes (2001; nueva ed. 2005) y las Obres gramaticals por Jordi Ginebra (2004) y Francesc Feliu (2017), publicadas por el Institut d’Estudis Catalans (Barcelona), y las Poesies, editadas por M. Paredes y Josefina Salord (B., Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005). También han aparecido varias traducciones, como las de las Bucòliques de Virgilio (B., Abadia de Montserrat–Institut Menorquí d’Estudis–U. de Barcelona, 1991), en edición de M. Paredes; los tratados de Cicerón De la vellesa y De l’amistat (Valencia, Institut interuniversitari de Filologia Valenciana–Institut Menorquí d’Estudis–Abadia de Montserrat, 2002), editados por M. Paredes y Amadeu Viana y, en edición conjunta de la U. de les Illes Balears, el Institut Menorquí d’Estudis y la Abadia de Montserrat: las Versions teatrals (2004), editadas por Joan Mas e Isabel Ripoll, el Mètode de cant, adaptado del francés, por Xavier Daufí (2006) y, en un volumen conjunto –en el cual se edita también un Exercici sobre la Mitologia– el Compendi de la Filosofia Moral, a partir de la versión francesa de la obra atribuida a Robert Dodsley The Economy of Human Life y Les aventures d’Aristònous (trilingüe: castellano, francés y catalán), traducción de la obra homónima que acompañaba, como apéndice, al Télémaque  de Fénelon.

 

Bibliografía

Enric CABRA, «Els drames de Le Jay traduïts per Antoni Febrer: una primera lectura», Randa 31 (1992), 21–34.

Enric CABRA, «La traducció de La Creació de Haydn feta per Antoni Febrer i Cardona» en VV. AA., Miscel·lània Jordi Carbonell 4, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1992, 39–58 (Estudis de llengua i literatura catalanes, XXV).

Ignasi Mascaró, «Les traduccions llatines d’Antoni Febrer i Cardona», Randa 17 (1985), 65–76.

Maria Paredes, «Antoni Febrer i Cardona, traductor d’Horaci: una versió de Carmina I 4» en VV. AA., Miscel·lània Joan Bastardas 4, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991, 49–60 (Estudis de llengua i literatura catalanes, XVI).

Maria Paredes, «Notes sobre una versió literària dels Salms feta a Menorca el 1840» en VV. AA., Miscel·lània Jordi Carbonell 2, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991, 45–85 (Estudis de llengua i literatura catalanes, XXIII).

Maria Paredes, «Antoni Febrer i Cardona i el mestratge dels clàssics», Randa 31 (1992), 7–19.

Maria Paredes, Antoni Febrer i Cardona, un humanista il·lustrat a Menorca (1761–1841), Barcelona, Curial, 1996.

Maria Paredes, «Ciceró en el cànon d’autors llatins del tombant del XVIII al XIX: les Històries triades dels autors profans d’Antoni Febrer i Cardona», Randa 76 (2016), 23–31 (Miscel·lània d’homenatge a Josep Miquel Vidal Hernández 5).

 

Maria Paredes