Oliver, Joan

Oliver, Joan (Sabadell, 1899–Barcelona, 1986)

Escritor y traductor en lengua catalana. Publicó narrativa (Biografia de Lot i altres proses, 1963), teatro (La fam, 1938; Ball robat, 1958) y poesía, y ejerció como articulista en diversas publicaciones. Su producción poética, editada con el seudónimo de Pere Quart, evolucionó desde un inicial vanguardismo –Les decapitacions (1934)– hasta una lírica voluntariamente prosaica, muy personal –Quatre mil mots (1977), Poesia empírica (1981)–, pasando por un postsimbolismo intimista y doliente –Saló de tardor (1947), Terra de naufragis (1956)– y por el realismo histórico de Vacances pagades (1961).

Entre los años 40 y los primeros 70 del siglo XX realizó una importante labor como traductor de obras dramáticas. Hombre de cultura familiar francesa, partió de la idea de que el teatro catalán disponía de una tradición autoral muy débil, y llegó a afirmar que había algo peor que no tener tradición dramática, y era tenerla mala, que es lo que ocurría, a su entender, con la literatura catalana. Para combatir esta situación, se lanzó, de joven, a una escritura teatral: Allò que tal vegada s’esdevingué (1933), inspirada en el teatro de bulevar más ácido. El desenlace de la Guerra Civil, con el triunfo del franquismo y la consiguiente represión de la cultura catalana, le impidió seguir por este camino. Fue entonces cuando recondujo su labor teatral hacia la traducción, con el objetivo de dotar el teatro catalán de una base sólida sobre la que construir el futuro. El pensamiento traductológico de Joan Oliver es, sin duda, de origen noucentista, en el que, aparentemente opuesto al Noucentisme en una parte de su obra como poeta, narrador y articulista, creyó hasta el fin de su vida. Traducir buen teatro, independientemente de la estética a la que se adscriba, era la manera más eficaz de ponerse a trabajar en este sentido.

Durante su exilio en Chile (1940–1948), tradujo, por interés personal, una obra de Molière, Cucurell o el banyut imaginari (B., Aymà, 1973) a la que siguieron, a su regreso a Cataluña, El misantrop (Aymà, 1951), estrenada en 1954 en sesión única, y reestrenada en 1982 por la compañía del Teatre Lliure, y El Tartuf (Aymà, 1973), estrenada en 1991. La mayor parte de su labor traductora la llevó a cabo en el seno de la Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB, 1954–1963), que fue el primer intento de crear un teatro independiente en catalán, a pesar de las severas limitaciones del franquismo –como la función única–, en contacto con lo mejor de la tradición propia, y con la gran tradición universal, clásica y contemporánea. Estrenó con la ADB desde las traducciones de algunas piezas breves y de L’hort dels cirerers de A. Chéjov (B., Fontanella, 1963) hasta L’òpera de tres rals de B. Brecht (Fontanella, 1963), pasando por El criat de dos amos de C. Goldoni (Palma, Moll, 1963) o Pigmalió, adaptación libre de la comedia de G. B. Shaw (B., Nereida, 1957), de la que alargó y acortó algunas escenas, además de recrear el juego lingüístico continuado del original trasladando la acción a la Barcelona de los años 50. Completó su dedicación a la obra de Chéjov con La gavina (Aymà, 1982) –estrenada en 1979 por el grupo Teatre de la Gavina– y Les tres germanes (Aymà, 1972), llevada a escena por el Teatre Experimental Català en 1966. Son igualmente notables sus traducciones de Tot esperant Godot de S. Beckett (Aymà, 1970), Ubú rei de A. Jarry (B., Institut del Teatre, 1983) y Un barret de palla d’Itàlia de Eugène Labiche y Marc Michel (B., Occitània, 1965).

En el ámbito de la narrativa, a menudo por necesidad de la editorial de la que fue director literario (Proa), tradujo del francés (a veces como lengua interpuesta) La noia de l’alta mar de Jules Supervielle (B., La Rosa dels Vents, 1937), Set diàlegs de bèsties de Colette (Aymà, 1952), La meva illa de Elsa Morante (B., Proa, 1965), Les belles imatges de S. de Beauvoir (Proa, 1968) y otras obras de Pierre Boulle, Henry Miller, Jep Pascot, Vassilis Vassilikós, E. Ionesco y André Pieyre de Mandiargues. Aunque no teorizó sobre la traducción, reflexionó sobre la tarea de traducir en su correspondencia con Xavier Benguerel, como por ejemplo en una carta del 21 de junio de 1969: «Per traduir bé es necesita: posseir els dos idiomes i a més tenir el sentit traductiu (passez le mot), un sisè sentit que exigeix molta atenció i ulleres».

 

Bibliografía

Josep M. Benet i Jornet, La malícia del text, Barcelona, Curial, 1992, 177–184.

Xavier Benguerel & Joan Oliver, Epistolari, Barcelona, Proa, 1999.

Joan Casas, «Pròleg» en J. Oliver, Versions de teatre, Barcelona, Proa, 1989, 7–25.

Ferran J. Corbella, «Joan Oliver, traductor de teatre», Avui (12/10/1991), supl. Avui cultura, 6.

Xavier Fàbregas, «Pròleg» en J. Oliver, Teatre original, Barcelona, Proa, 1977, 7–26.

Judit Fontcuberta, Molière a Catalunya, Barcelona, Abadia de Montserrat, 2005, 308–408.

Judit Fontcuberta, Molière en català (Les reflexions dels traductors), Lleida, Punctum & Trilcat, 2007.

Feliu Formosa, «El teatre» en J. Ferrater Mora & al., De Joan Oliver a Pere Quart, Barcelona, Edicions 62, 1969, 59–72.

Miquel M. Gibert, «Joan Oliver i Salvador Espriu en el teatre de postguerra», Caplletra 14 (1993), 103–125.

Miquel M. Gibert, El teatre de Joan Oliver, Barcelona, Institut del Teatre, 1998.

Miquel M. Gibert, «Joan Oliver traductor de Molière» en F. Lafarga & A. Domínguez (ed.), Los clásicos franceses en la España del siglo XX, Barcelona, PPU, 2001, 155–161.

Miquel M. Gibert, «Els Molière de Joan Oliver», Quaderns. Revista de Traducció 16 (2009), 43–53.

Miquel M. Gibert, «Joan Oliver i el teatre breu de Txèkhov» en M. Bacardí, F. Foguet & E. Gallén (eds.), La literatura catalana contemporània: intertextos, influències i relacions, Barcelona, Societat Catalana de Llengua i Literatura–Universitat Autònoma de Barcelona, 2013, 133–152.

Jordi Malé, «Reescriure Alfred Jarry: l’Ubú de Joan Oliver o el gust per la llengua viva» en A. Camps, J. A. Hurtley & A. Moya (eds.), Traducción, (sub)versión, transcreación, Barcelona, PPU, 2005, 187–218.

Joaquim Molas, «Introducció al teatre de Joan Oliver» en J. Oliver, Tres comèdies, Barcelona, Selecta, 1960, 5–15.

Joan Oliver, «Quatre paraules» en G. B. Shaw, Pigmalió. Adaptació de J. Oliver, Barcelona, Nereida, 1957, 8; reimpreso en J. Oliver, Versions de teatre, Barcelona, Proa, 1989, 1089.

Joan Oliver, «Lletra oberta» en Molière, Teatre. Adaptació de J. Oliver, Barcelona, Aymà, 1973; reimpr. en J. Oliver, Versions de teatre, Barcelona, Proa, 1989, 1085–1088.

Francesc Vallverdú, «Pròleg» en J. Oliver, Pigmalió, Barcelona, Edicions 62, 1986, 5–8.

 

Miquel M. Gibert
[Actualización por Josep Miquel Ramis]