Sellent, Joan

Sellent, Joan (Castellar del Vallès, 1948)

Traductor en lengua catalana. En el ámbito audiovisual ha realizado traducciones de series de humor como Alló, Alló de David Croft y Jeremy Lloyd (1988) y de filmes como Reservoir Dogs de Quentin Tarantino (2005, junto con David Arnau) y Molt soroll per res de Kenneth Branagh (1994; basada en Much Ado about Nothing de Shakespeare). Ha traducido obras narrativas de conocidos autores, como Els papers d’Aspern. La lliçó del mestre. La figura del tapís de Henry James (B., Bruguera, 1985), Els fills de la mitjanit de Salman Rushdie (B., Proa, 1987), la Trilogia de Nova York de Paul Auster (B., Proa, 1991), L’holocaust de la terra i altres narracions de Nathaniel Hawthorne (B., Quaderns Crema, 1997), Un ianqui a la cort del rei Artús de Mark Twain (Quaderns Crema, 1999), L’illa del tresor de Robert Louis Stevenson (Quaderns Crema, 2001) y David Copperfield de Charles Dickens (B., U. Pompeu Fabra & Destino, 2003).

En el ámbito teatral destacan sus traducciones de obras de William Shakespeare, recogidas en el volumen Versions a peu d’obra. Nou peces teatrals i un poema (B., Biblioteca del Núvol, 2016), que incluye Hamlet, Coriolà, El rei Lear, Ricard II, Nit de Reis, Conte d’hivern, El mercader de Venècia, El somni d’una nit d’estiu, Ricard III y el poema Venus i Adonis. También ha traducido El ventall de Lady Windermere de Oscar Wilde (Proa, 2007), La casa dels cors trencats de George Bernard Shaw (Proa & Teatre Nacional de Catalunya, 2009), Terra de ningú de Harold Pinter (Tarragona, Arola, 2013; Vells temps. Cendres a les cendres, B., Institut del Teatre & Comanegra, 2017) y Un tramvia anomenat desig de Tennessee Williams (Martorell, Adesiara, 2017). Su versión de Panorama des del pont de Arthur Miller (Proa, 2006) obtuvo el premio Ciutat de Barcelona 2006 de traducción. En el caso de las traducciones teatrales, Sellent considera decisiva la puesta en escena: asiste a los ensayos y modifica su traducción si el director, los actores o él mismo lo creen necesario.

Independientemente del género traducido, propugna un modelo de lengua verosímil y natural, ajustado a la oralidad, libre de arcaísmos y de tics expresivos demasiado contemporáneos, en el que el traductor sea invisible. Con ello pretende dotar a los textos de una cierta atemporalidad, lo que es especialmente eficaz en el caso de obras clásicas, aunque a veces se le ha reprochado que simplifique y rebaje el estilo del original. En sus traducciones de Shakespeare, realizadas en verso polimétrico (endecasílabos y alejandrinos), intenta usar una lengua inteligible, afinar al máximo en la recreación de los conceptos y no simplificar excesivamente la retórica y las imágenes. Según el encargo, ejercen además diferentes funciones: así, en Molt soroll per res, concebida para el doblaje, dio prioridad a la función poética por encima de la referencial y a la naturalidad, fluidez y coherencia de los diálogos por encima de la precisión articulatoria; en Hamlet, hizo una versión que prioriza la poeticidad, la inteligibilidad y la fidelidad al original; en El rei Lear, en cambio, el texto es un elemento más de un entramado complejo de lenguajes escénicos muy diversos; y en Coriolà, al director le interesaba más centrarse en los matices conceptuales que en los aspectos estéticos o de recitación, de modo que la traducción resultante se sitúa a medio camino entre las de Hamlet y El rei Lear.

 

Bibliografía

Victòria Alsina i Keith, «Dickens segons Carner i Sellent. La traducció de l’emotivitat en dos models de llengua», Quaderns. Revista de Traducció 17 (2010), 27–45.

Helena Buffery, Shakespeare in Catalan: Translating Imperialism, Cardiff, University of Wales Press, 2007; trad. catalana: Shakespeare en català. Traduir l’imperialisme. Trad. de D. Udina, Vic, Festival Shakespeare–Eumo, 2010.

Joan Sellent, «Shakespeare doblat: Molt soroll per res, de Kenneth Branagh» en M. Bacardí (ed.), II Congrés Internacional sobre Traducció. Abril 1994. Actes, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 1997, 267–279.

Joan Sellent, «Traducció teatral i traducció audiovisual» en VV. AA., VI Seminari sobre la Traducció a Catalunya, Barcelona, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, 1998, 47–62.

Joan Sellent, «Nota del traductor» en W. Shakespeare, Hamlet, Barcelona, Quaderns Crema, 2000, 7–13.

Joan Sellent, «La traducció teatral», Quaderns. Revista de Traducció 15 (2008), 87–88.

Joan Sellent, L’ofici de traduir. Shakespeare, un home de teatre, Sabadell, Fundació Bosch i Cardellach, 2010.

Joan Sellent, «Pròleg» en W. Shakespeare, Versions a peu d’obra. Nou peces teatrals i un poema, Barcelona, Biblioteca del Núvol, 2016, 11–13.

Joan Sellent, Traduir Shakespeare, Barcelona, Biblioteca del Núvol, 2016.

Dolors Udina, «Conversa amb Joan Sellent: traduir sense impostar la veu», Quaderns. Revista de Traducció 8 (2002), 133–143.

 

Dídac Pujol