Mira, Joan Francesc

Mira, Joan Francesc (Valencia, 1939)

Escritor, antropólogo y traductor en lengua catalana. Su formación humanística le ha permitido sobresalir en diversas facetas de la actividad intelectual. Galardonado con la Creu de Sant Jordi (1991), el Premi d’Honor de las Lletres Catalanes (2004), el Premi 9 d’octubre de les Lletres Valencianes (2016) y la Medalla de la Universitat de València (2016), ha recibido otros importantes reconocimientos, como el premio Nacional de Traducción de 2001 por la Divina Comèdia de Dante, dos veces el Premio de la Crítica Serra d’Or (por Crítica de la nació pura y la Divina Comèdia) o el Joan Fuster de Ensayo (Crítica de la nació pura). Ha publicado varias novelas: El bou de foc (1974), Els cucs de seda (1975), El desig dels dies (1981), Viatge al final del fred (1983), Els treballs perduts (1989), Borja papa (1996), Purgatori (2003), El profesor d’història (2008), El tramvia groc (2013); así como estudios sobre la teoría de la nación y sobre la identidad valenciana: Els valencians i la terra (1978), Introducció a un País (1980), Crítica de la nació pura (1984), Sobre la nació dels valencians (1997), Els Borja. Família i mite (2000) y Almansa 1707. Després de la batalla (2006). También son dignos de mención otros ensayos, entre los que destacan: Sant Vicent Ferrer. Vida i llegenda d’un predicador (2002), La prodigiosa història de Vicent Blasco Ibáñez (2004), Literatura, món, literatures (2005), Identitat i territori: els cercles de la consciència (2007), Vida i final dels moriscos valencians (2009), En un món fet de nacions (2008) y Europeus. Retrat en setanta imatges (2010).

A partir de 1972 Mira inició su faceta como traductor, casi siempre al catalán, con textos teóricos como Lògica materialista de Galvano della Volpe y El concepte d’ideologia de George Lichtheim (ambos en Valencia, Tres i Quatre, 1972), o Sobre la classe intel·lectual de Lu Xun (B., Lavinia, 1973). Sus primeras traducciones del italiano se centraron en Francesca Duranti: Efectes personals (Tres i Quatre, 1989), El germanista (Valencia, E. Climent, 1989) y Final feliç (Tres i Quatre, 1990); siguieron Antonio Tabucchi (Nocturn a l’Índia; Alzira, Bromera, 1992), Maria Bellonci (Lucrecia Borja; E. Climent, 1992) y Erri De Luca (Pedres de volcà; Tres i Quatre, 1993). En 2000 publicó su traducción de la Divina Comèdia de Dante (B., Proa), donde apostó por una versión en la que la rima estaba ausente, con objeto de buscar la esencia del texto, la belleza conceptual del poema y reportar con eficacia la fuerza narrativa del original. Este proyecto personal, que mereció la Medalla de Oro de la ciudad de Florencia (2001), nacía de la insatisfacción de la traducción española de Ángel Crespo y de la catalana de Josep M. de Sagarra; al primero le critica su opción de lengua postiza imitada de Góngora, y al segundo una tirada poética que, aunque espléndida en general, resulta críptica y con musicalidad demasiado evidente.

Dos años después vio la luz la traducción de El tramvia de Claude Simon (Alzira, Bromera). En 2004 (Proa) se publicaron los Evangelis de Marc, Mateu, Lluc i Joan, traducidos directamente de su fuente griega, seguidos dos años después por la versión de los mismos Evangelios al castellano (B., Edhasa). Mira desvela que se puede emprender una traducción de los Evangelios desde una perspectiva no sagrada, sino como texto literario, hasta el punto de que, como reconocen muchos traductores, la mejor manera de comprender un texto es traducirlo. En la misma línea de traducciones del griego, ha publicado Contra els galileus del emperador Juliano (Valencia, Universitat de València, 2008) y la Odissea de Homero (Proa, 2011).

 

Bibliografía

Francesco Ardolino, «De divines comèdies», Caràcters 14 (2001), 25.

Jesús Bermúdez et al. (eds.), Miscel·lània en honor a Joan F. Mira, Castellón de la Plana, Universitat Jaume I, 2008.

Joan Francesc Mira, «La traducció de la Commedia de Dante» en VV. AA., X Seminari sobre la Traducció a Catalunya, Barcelona, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, 2002, 29–33.

Josep Piera, «Lectura dels Evangelis segons Joan F. Mira», Caràcters 31 (2005), 11.

Pere Antoni Pons, La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan F. Mira, Valencia, Universitat de València, 2009.

 

Joan Verdegal