Albertí Vidal, Vicenç (Mahón, 1786–Mahón, 1859)
Escritor y traductor en lengua catalana. Ocupó cargos relevantes en la administración de Mahón. Fue autor de dos obras lexicográficas: Manual de un lector (1828) e Ilustraciones al diccionario clásico de la lengua española de Joaquín Domínguez (posterior a 1848). Su biblioteca contiene numerosas gramáticas y diccionarios que delatan su ocupación principal: la traducción.
Entre 1815 y 1829 adaptó al catalán una treintena de piezas dramáticas de C. Goldoni (La donna vendicativa, La vedova scaltra), Metastasio (Demofoonte, Siroe), Molière (Le bourgeois gentilhomme, Dom Juan, Le médecin malgré lui, Monsieur de Pourceaugnac), Beaumarchais (Le barbier de Séville), L. Fernández de Moratín (El barón) y R. de la Cruz (El agente de sus negocios, El licenciado Farfulla), para ser representadas en el teatro de Mahón, del cual Albertí era responsable. La selección dramática obedece a razones de comicidad y espectacularidad; sus pulcras versiones se caracterizan por la adaptación de topónimos, costumbres y gastronomía a la realidad menorquina.
Aunque la mayoría permanecen inéditas, se inició hace unos años su recuperación, y han aparecido hasta ahora, en ediciones del Institut Menorquí d’Estudis, un primer volumen de Entremesos a cargo de Maite Salord (1997), El barber de Sevilla de Beaumarchais por Josep Ramon Cerdà (2009), El baró de Moratín por Pilar Carrasco (2009) y La viuda astuta de Goldoni por Margarida Cursach (2010). Se publicaron en su tiempo la versión al catalán, en alejandrinos pareados, del poema épico L’Alonsíada o Conquista de Menorca del ilustrado Joan Ramis (Mahón, Antoni Serra, 1818; ed. facsimilar, Consell Insular de Menorca, 1985), y al castellano, del Diario de un crucero en el navío de los Estados Unidos Delaware de J. Israel y H. Lundt (Mahón, Vda. e Hijo de Serra, 1835).
Bibliografía
Rosa Bertran, La primera traducció goldoniana al català: «La viuda astuta» de Vicenç Albertí i Vidal. Manuscrit, traducció i context, Girona, Universitat de Girona, 2011 (tesis doctoral).
Rosa Bertran, «De La vedova scaltra de Goldoni a La viuda astuta d’Albertí» en J. Salord (ed.), Vicenç Albertí i el teatre entre la Il·lustració i el Romanticisme, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat–Universitat de les Illes Balears–Institut d’Estudis Baleàrics, 2013, II, 205–218.
Annamaria Gallina, «Goldoni in Catalogna» en Studi goldoniani, Venecia, Istituto per la Collaborazione Culturale, 1957, II, 277–290.
Marta Marfany, «La traducció catalana de Vicenç Albertí de La Alonsíada de Joan Ramis (1818): el trasllat de la versificació», Randa 76 (2016), 51–57.
Eulàlia Miralles, «Vicenç Albertí, traductor de Metastasio» en J. Malé & E. Miralles (eds.), Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2007, 39–57.
Antoni–Joan Pons, «Vicenç Albertí i Vidal, traductor menorquí del segle XIX», Els Marges 31 (1984), 107–114.
Josefina Salord (ed.), Vicenç Albertí i el teatre entre la Il·lustració i el Romanticisme, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat–Universitat de les Illes Balears–Institut d’Estudis Baleàrics, 2013, 2 vols.
Josefina Salord & Maite Salord, «Les traduccions teatrals dels il·lustrats menorquins: una recreació de modernitat» en A. Rossich, A. Serrà & P. Valsalobre (eds.), El teatre català dels orígens al segle XVIII, Kassel, Reichenberger, 2001, 409–417.
Maite Salord, «Els entremesos traduïts per Vicenç Albertí: recreació literària i incorporació de la realitat menorquina» en VV. AA., Miscel·lània Jordi Carbonell 3, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1992, 201–214.
Maite Salord, «Introducció» en V. Albertí, Entremesos (i), Menorca, Institut Menorquí d’Estudis, 1997, 7–30.
Gabriel Sansano, «Vicenç Albertí i la reescriptura del teatre popular espanyol de l’últim terç del segle XVIII. A propòsit d’El criat de les obligacions i altres obres» en J. Salord (ed.), Vicenç Albertí i el teatre entre la Il·lustració i el Romanticisme, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat–Universitat de les Illes Balears–Institut d’Estudis Baleàrics, 2013, II, 179–204.
Josep Solervicens
[Actualización por Francisco Lafarga]