Ferrando Valentí: «Pròlech ordenat per micer Ferrando Valentí, doctor egregi de la ciutat de Mallorques, en les Paradoxes de Tul·li que tornà de latí en romans» (ca. 1450)
En Traducció de les Paradoxa de Ciceró. Ed. de Josep Maria Morató, Barcelona, Biblioteca Catalana d’Obres Antigues, 1959, 35–43.
Fuente: Julio–César Santoyo, Teoría y crítica de la traducción: antología, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 1987, 40–42.
[40] Mols són estats dels passats doctíssims e sapientísims, los quals veent alcunes doctrines estar amagades e secretes per ignorància de la lengua o idioma en lo qual éran stades posades per lo inventor o componedor de aquellas, la manifestació de les quals, si en lengua o parlar intel·ligible fossen tornades, fóra cosa molt aprofitable a molts; e per açò moguts, volgueren pendre tant treball en si e càrrech no poch en transferir aquelles en idioma o parlar entès e conegut a aquells per los quals tal traslació feta era. Aquesta matexa cosa han seguida los moderns e moderníssims, posant e transferint molts libres e obres de una lengua en altra, que per raó poguessen a molts valer e aprofitar.
Si volem atendre als nostres majors e dels quals havem haguda doctrina e tenim gran fundament e quasi total de nostra fe e religió, conexerem aquestes cosas ésser estades fetes. Veges lo que ha fet aquell lum e claredat de sciència e spill de la lengua latina, greca e hebrayca, Jhierònim, en manifestar aquelles ambigüitats e obscuredats de les scriptures e libres de la antiga sinagoga, figura de nostra ecclésia cathòlica universal e militant, la qual cosa, aprés de aquel, molts han seguida, no solament per voler aquelles coses transferides demostrar, mes encara per saber respondre a aquells qui tals coses volrien o volguessen esforçar contra sciència e raó, la qual cosa, per ventura, fer no pogueren si tal cosa ignorassen.
Mira la lengua latina com era freturant de les arts e de philosofia, axí moral, natural, com de matafíssica, si no fossen stats transferits los libres e doctrines dels grechs, los quals éran a tal lengua no intel·ligibles, de la qual cosa fonch auctor aquell docte e prudent Boeci; jatssia [41] en philosofia moral sia stat altre, lo qual no paria assats copiós en tal lengua, e per ço ha aportat a nosaltres gran escabrositat de sentència, e per consegüent tedi, en voler aquelles coses o legir o ensenyar.
Però no ha defalgut en nostre segle e edat corrector e esmenador a tal mancament e defecte, ans hi és stat per aquella sobirana causa universal e principi de totes les altres causes, ja en la sua pensa divina e inmensa e statuït e ordenat ans de alcun temps futur esdevenidor –en temps a molts, per consegüent, aprofitable, en aquella edat constituïts, e esdevenidors en altra tempestat succeïdora– ornament e claredat de la lengua latina e grega, nat en Toscana, en la ciutat de Areço, e nodrit, criat e educat en aquella magnífica e splandidíssima ciutat de Florença, en la qual jatssia inquilí e no originari, per les sues grans virtuts aconseguí gran loch, nom e fama inmortal, lo qual transferí de grech en latí les Étiques de Aristòtil, Polítiques e Yconòmiques e més un libell lo qual és intitulat o scrit Plato In Phedone, e moltes altres obres de les quals la narració seria molt prolixa e tediosa. E més avant alcunes coses posades per lurs inventors en vulgar ha volgudes en lengua latina transportar, no per voler aquelles amagar als ignorants tal art, mes per major auctoridat donar a tal invenció e història; la nom del qual, per què no·l ignores tu, legidor de açò, ans aquell hages en tal opinió e reputació com és degut e yo he, lo qual aquel he vist e de ell són stat adoctrinat e ensenyat, e plagués a Déu fos ara ab nós vivent. […]
Però yo·m sent en quant varat o allenagat de aquell terme en lo qual era mon propòsit en lo principi anar e pervenir, e per ço la entench retornar e dich lo nom de aquell pare e preceptor meu, ço és Leonardo de Areço, home insigne, glòria e honor de la lengua toscana; e per tant que tu no ignores lo que damunt és stat dit de transferir de lengua vulgar e materna en lengua latina, sàpies que aquesta obra és aquella, si vista la hauràs o legida, la qual se scriu e·s conte Història de Giscart e de Gismunda, los quals, ab quants duptosos passos foren deduïts e portats a tal mort cruel e piadosa.
Veges més avant, pus del nostre preceptor havem parlat, lo que ha fet aquella gran trompa de vulgar poesia, Dant Aldagier, per ensenyar e erudir lo vulgo e popular, lo qual comunament és ignorant de lengua erudita e latina. Mira, aprés de aquell, lo gran poeta laureat com ha volgut moralitzar en la vila de Arca, no pas en lengua latina, mes materna e vulgar; e si més avant pensaràs, veuràs lo seu dexeble en qual idioma haurà posada la Fiameta e Corvatxi. ¿Què diré de aquell Ceco d’Ascoli, agre e dur repreenedor de vicis, lo qual en vulgar ha parlat, interposant grans sentèncias plenas de gravitat e moralitat? E perquè no oblit los de nostra nació catalana, guarda Arnau Daniel, quant és estat subtil e ple de sentència en son rim e prosa vulgar. […]
Aquest lo qual totes aquestes coses ha fetes e acabades, és stat lum, glòria e honor de la gran illa bal·lear, doctor e maestre sobre tots los altres –lur pau demanant e benvolença, com açò no diga per alcuna infàmia de aquells sinó amb tota amor, fraternitat e caritat–, [42] mestre Remon Lull, nat per claríssims parents e per virtuts fet noble, les quals són vertader e indubitat mijà de nobilitat havedora e conseguidora. Aquest ha volgut tantes e tals coses en lengua vulgar e materna tractar e deduir, jatsia per donar a molts antendre e aquells ensenyar, haja en altres lengües tal doctrina scrita e posada.
E per què veges los propínqües a nostra edat, pensa lo que ha fet En Bernat Metge, gran cortesà e familiar real, en la gran Visió e Sompni per ell conpost, part del qual veure pots en la Qüestió Tosculana, e part per lo Bocatci recitat e narrat. Mira com fonch transferit lo Troyà, e Valeri, e Boeci, e Sèneca moral, Yosopho, Lívio e los Grans fets hebreus; e a la fi aquells Officis de Ciceró romà per aquell religiós e prudent hom en la ciutat de Barchelona, frare de la orde de menors, maestre Nicolau Quiris, los quals Officis, segons foren liurats per lo componedor de aquells, Tul·li, yo a vosaltres de mon poder he declarats, e perquè éreu ignorants de lengua latina, e yo no molt doctrinat en aquella, no he pogut les subtilitats alí tocades ensenyar o declarar, segons fóra dèbita cosa e pertanyent, per la qual cosa vosaltres, de mi oïdors, sou romasos ab gran set e aviditat de aconseguir la veritat de molts passos los quals sots dupte romasos éran; e açò majorment has tu, Remon Gual, oïdor meu, a memòria reservat. E perquè ha paregut a tu alcunes de aquelles ambiguïtats ésser tractades en aquel petit libre per Tul·li ordenat e compost, lo qual se intitola Paradoxe, has a mi no solament pregat, mes turmentat e forçat, volgués per causa tua e erudició aquelles dites Paradoxes de latí en vulgar transferir, creent tu yo ésser en tals coses suficient e abte, la qual cosa és molt luny de la veritat. Emperò per aquella amicícia e voluntad la qual yo, a tu, majorment en tals actes, port, vull aquells teus prechs hagen en mi força de imperi, jatsesia aquesta cosa no sia poca, ans per ventura serà reputada presumpció e folia de haver yo tal càrrech pres, si donchs no’m scusa la gran amor la qual he en les tues coses e desigs majorment virtuoses acabar e conplir. E per tant, segons mon arbitre e poca intel·ligència mia, seguint aquells majors damunt recitats e infinits altres, los quals a present nomenar seria pus laboriós que subtil, confiant de aquella summa sapiència divina, la qual no ha defalgut socórrer a aquells los quals en ella són esperants e confiants e a les voltes precórrer, yo Ferrando Valentí, inerudit e dexeble dels dexebles, he posada e transferida aquesta petita obreta de Tul·li, gran en sentència, de latí en vulgar materno e malorquí, segons la ciutat de on só nat e criat e nodrit, alcunes paraules e a les voltes tolent de la textura literal de aquella, no però tocant en sentència alcuna, ans per retre aquella clara e perceptible, e alcuna volta transferint de mot per no mudar sentència en aquella. E per ço tu, legidor, si per ventura veuràs e conexeràs les dites coses, pren–ho per aquesta intenció; yo a present te dich e·t manifest que totes errós, inèpcies e grosseries veuràs e legiràs en la dita obra; però no·t penses sien del actor de aquella, mes digues e verdaderament cregues són de mi, indigne, ignorant e atrevit transladador.