Fontcuberta i Gel, Joan

Fontcuberta i Gel, Joan (Argentona, 1938–Barcelona, 2018)

Traductor en lengua catalana y castellana y profesor universitario. Entre 1983 y 1993 se dedicó a la traducción audiovisual al catalán para la recién creada Televisió de Catalunya, en una fase fundamental para el establecimiento de modelos lingüísticos y estilísticos. La mayor parte de sus traducciones son de narrativa, tanto del inglés como del alemán, en ámbitos muy diversos, desde la literatura juvenil hasta la sociología. Entre los autores de lengua inglesa que vertió destacan Graham Greene (El tercer home; B., La Magrana, 1987), Mark Twain (Les aventures d‘en Huckleberry Finn; La Magrana, 1981); Philip Roth (El trastorn de Portnoy; B., Edicions 62, 1997), Daniel Defoe (Robinson Crusoe; B., Barcanova, 1992), Arthur Conan Doyle (El món perdut; B., GE, 1996) o Gerald Durrell (El viatge fantàstic; Barcanova, 1988).

Mayor relevancia tuvieron sus versiones del alemán, tanto al catalán como al castellano, en especial las de Günter Grass, aparecidas en Edicions 62: Mals averanys (1992), El timbal de llauna (1993), Una llarga història (1997), Com els crancs (2003), sobre las que teorizó; se dedicó también a otros autores contemporáneos como Thomas Bernhard (A les altures, Edicions 62, 1990; El malaguanyat; B., Proa, 1992, 1995) o Peter Stamm: Agnes (2001) y Pluja de gel (2002), ambas en Quaderns Crema. Además de Amèrica (Proa, 1989) y La metamorfosi i altres contes (B., Vicens Vives, 1997), así como el volumen de Narracions (Quaderns Crema, 2000) de Franz Kafka, es notable el número de clásicos del período de entreguerras que vertió, en especial Thomas Mann: La mort a Venècia (Proa, 1966), Mario i el màgic (Proa, 1989), El doctor Faustus (Edicions 62, 1992), Els Buddenbrook (Edicions 62, 1994), Amo i gos (B., U. Autònoma de Barcelona, 2003), y en castellano  el volumen De la estirpe de Odín (Luis de Caralt, 1975); aunque también debemos mencionar a Hermann Broch (La mort de Virgili; Edicions 62, 1989), Ernst Jünger (Diaris de París; Edicions 62, 1993), Anna Seghers (Trànsit; La Magrana, 1989). Pueden mencionarse también textos tan diversos como El magnetizador (Bambú, 2013) de E, T. A. Hoffmann, o las Conversaciones sobre música de Wilhelm Furtwängler (Acantilado, 2012), en contraste con el reportaje de denuncia social de Günter Wallraff Cap de turc (B., Edicions de 1984, 2001), o los ensayos El compromiso en literatura y arte de Bertold Brecht (B., Península, 1984) e Ideologia i utopia de Karl Mannheim (Edicions 62, 1987).

A partir del cambio de siglo ha destacado su intensa dedicación a las obras de Stefan Zweig, tanto narrativas como ensayísticas, siempre para la misma razón social barcelonesa (con reediciones en otras): Quaderns Crema para el catalán y Acantilado para el castellano. Destacan, en catalán, El món d’ahir: memòries d’un europeu (2001), Els ulls del germà etern (2002) y Fouché (2004; 2011); y en castellano, El mundo de ayer (2001, con Agata Orzeszek; varias reed.), Los ojos del hermano eterno (2002, 2018), Amok (2003, 2011, 2018), Tres maestros: Balzac, Dickens, Dostoyewski (2004, 2018), La curación por el espíritu: Mesmer, Baker–Eddy, Freud (2006; 2017), El candelabro enterrado (2007) y Américo Vespucio: relato de un error histórico (2019). Especial interés merecen sus traducciones de la correspondencia de Zweig con su primera esposa, Friederike Marie (Correspondencia 1912–1942, 2018), y con su amigo Joseph Roth (Ser amigo mío es funesto: correspondencia 1927–1938, 2014). Dejó inconclusa la traducción de sus dietarios. En 2010 le fue concedido el Premi Ciutat de Barcelona de traducción por la versión catalana de la novela de Zweig La impaciència del cor, que anteriormente había vertido al castellano (La impaciencia del corazón, 2006).

 

Bibliografía

Joan Fontcuberta, «La traducció i el contacte entre llengües. Algunes consideracions» en M. Bacardí & F. Parcerisas (eds.), Cent anys de traducció al català (1891–1990). Antologia, Vic, Eumo, 1998, 285–292.

Joan Fontcuberta, «L’experiència de traduir Günter Grass o la importància de la documentació», Quaderns. Revista de Traducció 3 (1999), 137–145.

Joan Fontcuberta, «Las transferencias culturales» en P. Elena et al. (eds.), Universo de palabras, Salamanca, Facultad de Traducción y Documentación, 1999, 81–92.

Joan Fontcuberta, Tots els colors del camaleó (Un assaig sobre la traducció), Tarragona, Arola, 2008.

Joan Fontcuberta, «Das Buch gehört jetzt euch» en H. Frielinghaus (ed.), Der Butt spricht viele Sprachen. Grass–Übersetzer erzählen, Göttingen, Steidl, 2002, 130–135.

Joan Fontcuberta, «Das Buch gehört jetzt euch/El llibre ara us pertany» en A. Pons & S. Skrabec (eds.), Carrers de frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana, Barcelona, Institut Ramon Llull, 2007, 406–407.

 

Pilar Estelrich