Formosa i Torres, Feliu

Formosa i Torres, Feliu (Sabadell, 1934)

Escritor y traductor en lengua catalana y castellana. Estudió germanística en Heidelberg y en esta universidad, así como en la de Germersheim, impartió docencia hasta 1960. En los años 60 y 70 desarrolló una intensa actividad como director y actor en grupos del teatro independiente. Creó diversos montajes escénicos sobre textos que seleccionó y tradujo, como L’encens i la carn, basado en textos teatrales de los siglos XV y XVI (1968), o Cel·la 44, sobre escritos autobiográficos de Ernst Toller (B., Edicions 62, 1970; nueva ed. Pollença, El Gall Editor, 2006).

Compaginó la actividad teatral con la traducción y divulgación; así, junto con Artur Quintana publicó en 1966 la antología A la paret escrit amb guix (Poesia alemanya de combat). De esta época es también su colaboración con Joan Oliver en la traducción de L’òpera de tres rals de B. Brecht, estrenada en 1963 por la Agrupació Dramàtica de Barcelona. Actuó de «dramaturgo» en la tradición alemana, configurando espectáculos como Aula Brecht, presentado entre 1977 y 1984 y seguido de Hola, Brecht (1997–1998); se trata de traducciones suyas, aparecidas en los volúmenes Elegies de Buckow (1974) y Poemes i cançons (1998). Desde 1975 compaginó la actividad teatral y la traducción con la docencia en el Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona y en la Universitat Pompeu Fabra; en los dos ámbitos configuró su docencia a modo de taller participativo. Como escritor, además del ensayo (Per una acció teatral, 1971) ha cultivado la poesía (desde Albes breus a les mans, 1973, o Cançoner, 1985, 1999, hasta Centre de brevetat, 2006; el volumen Darrere el vidre reúne los poemas aparecidos entre 1972 y 2002) y el dietario (El present vulnerable, 1979; Amb efecte, 1987; Al llarg de tota una impaciència, 1994; Cap claredat no dorm, 2001; A contratemps, 2005, entre otros). Galardonado con múltiples premios (Creu de Sant Jordi 1988; Nacional al conjunto de la Obra de un Traductor 1994; Especial de la Crítica Teatral de Barcelona 1997; Premi d’Honor de l’Institut del Teatre 1998; Nacional de Teatre 2002; Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2005), continúa colaborando activamente en la vida cultural y ejerciendo su magisterio de forma incansable.

En relación con su actividad traductora, ha subrayado siempre el estrecho vínculo entre la creación poética y la traducción, que define como «la convivencia con la lengua en un espíritu creativo»; para él, «traducir poesía es hacer poesía». Merecen destacarse sus antologías poéticas, con un buen número de traducciones propias: en castellano, Poemas de H. Heine (B., Lumen, 1976), y en catalán, Poesia alemanya, selección de poemas de los siglos XVI al XIX (1984), seguida de Poesia alemanya contemporània, dedicada al siglo XX (1990), ambas en Edicions 62 de Barcelona. Es muy relevante su publicación del Teatre complet de Brecht, en cuatro volúmenes (B., Institut del Teatre, 1998–2005), donde reúne sus traducciones (en especial Home per home, L’òpera de tres rals, Mahagonny, La mare, La mare Coratge i els seus fills, La bona persona de Sezuan, El senyor Puntila i el seu criat Matti y El cercle de guix caucasià), coordinando a un equipo de colaboradores y revisando la versión de las restantes obras.

Su producción como traductor es muy extensa y variada. En teatro contemporáneo, donde ha desempeñado a menudo el papel de introductor, destacan sus versiones de Th. Bernhard (La força del costum, Valencia, E. Climent, 1989; Plaça dels Herois, B., Proa, 2000), Botho Strauss (El parc; B., Teatre Lliure, 1991), Ödön von Horváth (Amor, fe i esperança, 2007), F. Dürrenmatt, tanto al catalán (Frank V, Edicions 62, 1977; y Ròmul el Gran, Proa, 2005) como al castellano (Frank V, B., Aymà, 1965; Hércules y el establo de Augias, Lumen, 1973), Christoph Hein (Amic i estrany, 1988), F. Wedekind (Lulu; Proa, 2001), Peter Weiss (Marat–Sade; B., Edicions del Mall, 1983) o Karl Valentin (Teatre de cabaret; Edicions del Mall, 1983). Merecen especial atención sus versiones de clásicos alemanes: así, además de la obra teórica fundamental de G. E. Lessing Dramaturgia de Hamburgo (en catalán en Edicions 62, 1987; y en castellano en M., ADE, 1993), vertió Pentesilea de Heinrich von Kleist en verso libre al castellano (B., Labor, 1973) y en versos decasílabos al catalán (Institut del Teatre, 2000), así como la comedia El càntir trencat (Institut del Teatre, 1988) y varios relatos (La marquesa d’O i altres narracions; B., Destino–U. Pompeu Fabra, 1997). Deben destacarse sus versiones de Maria Estuard (1995) y Els bandits (1996) de F. Schiller (ambas en el Institut del Teatre), de La muerte de Empédocles de F. Hölderlin (B., Labor, 1974), Els teixidors de G. Hauptmann (Edicions 62, 1971), La cacatua verda y Anatol de Albert Schnitzler (Institut del Teatre, 1997 y 1998).

Fuera del ámbito alemán ha realizado traducciones de H. Ibsen (Espectres y Casa de nines, Institut del Teatre, 1989 y 1997; reed. Proa, 2004 y 2011), A. Strindberg (Dansa de mort, Mataró, S. Serres, 1976, y Hedda Gabler, Edicions del Mall, 1985; reunidas en el volumen August Strindberg, editado por el Institut del Teatre en 2017), C. Goldoni (Un cas curiós, Terrassa, Centre Dramàtic del Vallès, 1995), A. Chéjov (L’oncle Vània, Edicions del Mall, 1983), a menudo realizadas en colaboración o bien a partir de una traducción intermedia. Además de las versiones de poesía ya mencionadas, merece mención especial su dedicación a G. Trakl (al catalán: Helian, Edicions 62, 1978, y Obra poètica, B., Empúries, 1990), Vasili Kandinski (Sons, 1990) y François Villon (Balades; B., Vosgos, 1977). Pero la producción más extensa se da en la narrativa, en la que destacan sus versiones de R. M. Rilke (El testamento; M., Alianza, 1976; asimismo sus versiones al catalán de cincuenta poemas del ciclo Neue Gedichte, Edicions 62, 2011), R. Musil (volumen III de El hombre sin atributos; B., Seix Barral, 1973), así como F. Kafka (Carta al padre, B., Bruguera, 1974; El proceso y Diarios, ambos en Lumen, 1975; recientemente, Aforismes de Zürau, Arcadia, 2005), Th. Mann (Tristany; Edicions del Mall, 1985), M. Joseph Roth (Hotel Savoy, 1971; Tarabas, 1983, y La rebelión, 1984; las tres en B., Seix Barral), Klaus Mann (al catalán: Mefisto; B., Leteradura, 1982), H. Böll (El pan de los años mozos, Seix Barral, 1971) o Hermann Hesse (Demian, al catalán; B., Edhasa, 1985).

 

Bibliografía

Ramon Farrés Puntí, «Feliu Formosa, poeta traductor, traductor poeta», Reduccions: revista de poesia 187 (2017), 118-137.

Feliu Formosa, «“Nota sobre la versió” en B. Brecht: L’òpera de tres rals» en M. Bacardí, J. Fontcuberta & F. Parcerisas (eds.), Cent anys de traducció al català (1891–1990). Antologia, Vic, Eumo, 1998, 292–297.

Feliu Formosa, «Teatre i traducció» en 12 lliçons inaugurals de Traducció i Interpretació a la Universitat Pompeu Fabra 1992–93/2003–04, Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, 2004, 149–162.

Feliu Formosa, «Brecht a Catalunya» en A. Pons & S. Škrabec (eds.), Carrers de frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana, Barcelona, Institut Ramon Llull, 2007, 412–417.

Javier Orduña Pizarro, El teatre alemany contemporani a l’estat espanyol: fins el 1975, Barcelona, Institut del Teatre, 1988.

Heike Van Lawick, «Traduir Brecht per al teatre» en A. Pons & S. Škrabec (eds.), Carrers de frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana, Barcelona, Institut Ramon Llull, 2007, 418–421.

 

Pilar Estelrich (†)