Pàmies, Xavier

Pàmies, Xavier (Barcelona, 1959)

Traductor en lengua catalana, en particular de narrativa portuguesa, inglesa y francesa, aunque es biólogo de formación. Como autor, en colaboración con su compañera, Empar Barcons, ha publicado dos relatos de viajes por Asia y África: Tres anys pels països del Sud (1995) y Cap allà on neix el Nil (2002).

Del portugués ha traducido Gran Sertão de J. Guimarães Rosa (1990) y varias obras de J. Saramago, como Tots els noms (1999), L’Evangeli segons Jesucrist (2000), La caverna (2001), La flor més grossa del món (2001),  L’home duplicat (2003), Assaig sobre la lucidesa (2004), Viatge a Portugal (2005), Les intermitències de la mort (2005) y Petites memóries (2007), todas ellas en Edicions 62 de Barcelona; así como El cosí Basilio (2000), El crim de mossèn Amaro (2001), ambas en Quaderns Crema (Barcelona),  y La il·lustre casa dels Ramires (B., Destino, 2006) de J. M. Eça de Queirós, además de L’alienista (1996), El senyor Casmurro (1998) y las Memòries pòstumes de Brás Cubas (2001), de J. M. Machado de Assis (todas ellas en Quaderns Crema). Por la traducción de El manual dels inquisidors (B., Edicions 62, 1998) de A. Lobo Antunes, recibió el premio de traducción Giovanni Pontiero.

Del inglés ha traducido novelas de numerosos autores, tanto clásicos como modernos, como Kazuo Ishiguro (Els inconsolables, 1997, y Quan érem orfes, 2001, en Quaderns Crema y No em deixis mai en Empúries, 2005), R. K. Narayan (El llicenciat en lletres, Lleida, Pagès, 1998), J. D. Salinger (Franny i Zoeey, Edicions 62, 1999), Karen Blixen (Memòries de l’Àfrica, Pagès, 1999), Jane Austen (Seny i sentiment, B., La Magrana, 2004), Cormac McCarthy (Tots aquells cavalls, Edicions 62, 1999), Paul Auster (Timbuktú, Edicions 62, 1999), Lorrie Moore (Ocells d’Amèrica, Edicions 62, 2000), Philip Roth (con nueve obras, desde La marca de l’home, 2001 a El teatre d’en Sabbath, 2014; La Magrana), Edith Wharton (Ethan Frome, Pagès Editors, 2001), V. S. Naipaul (Una vida malguanyada; Edicions 62, 2002), Salman Rushdie (Fúria; B., Empúries, 2002), J. K. Rowling y  tres obras de su saga de Harry Potter (entre 2004 y 2016, en Empúries), C. Dickens (El casalot, Destino, 2008, y Contes de Nadal, La Magrana, 2009), F. Scott Fitzgerald (Contes de l’era del jazz; Edicions 62, 2009), W. Thackeray (El llibre dels esnobs; Martorell, Adesiara, 2009), Teju Cole (Ciutat oberta; Quaderns Crema, 2012), John Cleland (Fanny Hill; Adesiara, 2012), Thomas Hardy (Lluny del brogit del món; B., Viena, 2013), John Kennedy Toole (Una confabulació d’imbècils; B., Anagrama, 2015), T. Capote (Els primers contes; Anagrama, 2016), Henry James (Els europeus, B., Alpha, 2016), Malcolm Lowry (Sota el volcà, Viena, 2016), N. Hawthorne (Vint dies amb el meu fill Julian i un conillet; B., Veinte días contados, 2016), Arundathi Roy (El ministeri de la felicitat suprema; Anagrama, 2017), Margaret Atwood (El conte de la serventa; Quaderns Crema, 2018) o J. Dos Passos (El número U; Adesiara, 2018), entre otros muchos. Fue galardonado con el premio Ciutat de Barcelona 2003 por la traducción de Relat personal d’un pelegrinatge a Medina i la Meca (Quaderns Crema, 2003) de Richard F. Burton.

Del francés, ha traducido Pura passió de Annie Ernaux (B., Llibres de l’Índex, 1992), El nen negre de Camara Laye (Pagès, 1997), Els infants també neixen de les estrelles (2004) y Johnny Gos Rabiós (2004), de Emmanuel B. Dongala en Pagès, Deixa’m de Marcelle Sauvageot (La Magrana, 2004), El ball) de Irène Némirovsk (La Magrana, 2006) y Palmira de Paul Veyne (B., Angle Editorial, 2016). Finalmente, del castellano ha traducido Victus (2013) y Vae Victus (2015) de Albert Sánchez Piñol para la editorial barcelonesa La Campana.

En sus traducciones insiste en la importancia de la naturalidad, que se plasma a través de un lenguaje literario, pero verosímil. Pàmies insiste en que usa un modelo de lengua catalana que fue el que aprendió en la década de los años 60 en Barcelona y que pretende que sea idiomático y actual.

 

Bibliografía

Ramon Farrés, «“La versemblança per sobre de tot”. Una conversa amb Xavier Pàmies», Quaderns. Revista de Traducció 7 (2002), 185–192.

Xavier Pàmies, «Com he traduït La caverna de José Saramago» en IX Seminari sobre la Traducció a Catalunya (Vilanova i la Geltrú), 2001.

Xavier Pàmies, Xavier Pàmies. Notes de traducció.

Xavier Pàmies, «Com tradueixo», Els Marges 96 (2012), 106–116.

Xavier Pàmies & Joan Sellent, «Traduir Dickens avui. Taula rodona amb J. Sellent i X. Pàmies» en S. Coll–Vinent & M. Ortín (eds.), Dickens en la cultura catalana: la recepció i les traduccions, Lleida, Punctum, 2013, 197–244.

 

Caterina Briguglia

[Actualización por Luis Pegenaute]