Salvà, Maria Antònia (Palma, 1869–Llucmajor, 1958)
Escritora y traductora en lengua catalana, que destacó sobre todo como poeta, hasta el punto de ser considerada por la crítica la primera poeta moderna en catalán, y cuya obra se basa en una mezcla perfecta entre poesía culta y voz popular. Destacó también en su actividad de traductora del francés y del italiano, e introdujo en las letras catalanas al poeta provenzal F. Mistral, traduciendo Les illes d’or (B., L. Gili, 1910) y Mireia (B., Institut de la Llengua Catalana, 1917; reed. en B., Quaderns Crema, 2004), que J. M. de Sagarra definió como «una de las más bellas gestas» de la poesía catalana. La traducción de Mireia era considerada por Salvà como una obra de creación propia, por lo que realizó una recreación del poema de Mistral, en el que las expresiones son más elegantes y poéticas que en el original, y los versos recogen matices nuevos e idealizadores que los aproximan a la estética noucentista. Estas versiones, junto con las realizadas por Guillem Colom, constituyeron las Obres completes de Mistral (B., Selecta, 1958). Del francés tradujo una colección de sonetos de Andrée Bruguière (Dins les ruïnes d’Empúries; París, Sengarad, 1918) y el poema Les Geòrgiques cristianes de Francis Jammes (B., La Revista, 1918).
Su amor por la vida rural la acercó al poeta italiano Giovanni Pascoli, de quien tradujo Diàleg (B., Almanac de les Lletres, 1926) y El sepulcre (Palma, La Nostra Terra, 1928), obras reunidas en el volumen de Poesies (B., Galerada, 2002). Asimismo, realizó la traducción de dos obras de A. Manzoni: Inni Sacri (versión inédita, auspiciada por Joan Alcover) y Els promesos (B., Editorial Catalana, 1923–1924), novela de la que suprimió y añadió información a su conveniencia ante la dificultad de encontrar ciertas equivalencias en catalán. Del italiano también tradujo una selección de poemas de G. D’Annunzio y Petrarca (B., La Nova Revista y Almanac de les Lletres, 1928). Finalmente, se dedicó a la traducción de poemas de santa Teresa de Jesús (B., Balmes, 1945). Su labor de traductora destaca por la fidelidad al espíritu del original, la elegancia y la prodigiosa creatividad en la traslación al catalán.
Bibliografía
Giovanni Albertocchi, «La traducció d’“I promessi sposi”» en Ll. Julià (ed.), Lectures de Maria Antònia Salvà, Barcelona–Palma, Publicacions de l’Abadia de Montserrat–Universitat de les Illes Balears, 1996, 192–207.
Ramon Aramon i Serra, Frederic Mistral i la Renaixença catalana, Barcelona, Rafael Dalmau, 1985.
Francesco Ardolino, «Pascoli segons Salvà», Caràcters 28 (2004),18.
Antoni M. Badia i Margarit, «Entorn dels mallorquinismes de Mirèio de Frederic Mistral, en la versió de Maria–Antònia Salvà» en Estudis de llengua i literatura en honor a Joan Veny, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998, II, 341–353.
Antoni M. Badia i Margarit, «De Mirèio de Frederic Mistral a Mireia de Maria-Antònia Salvà. Divagacions a la cerca d’un mètode» en J. Massot i Muntaner (ed.), Miscel·lània Joan Veny, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004, V, 89–115.
Miquel Edo, «Maria Antònia traduttrice di Pascoli: ritmo e autocensura» en M.ª de las N. Muñiz (ed.), Traduzione della letteratura italiana in Spagna (1300–1939), Florencia, F. Cesati, 2007, 571–580.
Gabriella Gavagnin, «Le versioni pascoliane di Maria Antònia Salvà: un approccio storico e un’indagine formale», Quaderns d’Italià 4–5 (1999–2000), 145–161.
Gabriella Gavagnin, «Versions esparses per a rimes esparses. Petrarca en català», Serra d’Or 534 (2004), 29–32.
Gabriella Gavagnin (ed.), L’art de traduir Petrarca, Palma, Lleonard Muntaner, 2010.
Lluïsa Julià i Capdevila, Lectures de Maria Antònia Salvà, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996.
Lluïsa Julià, «Mireia de Maria–Antònia Salvà en la normativització de la llengua literaria moderna» en J. Massot i Muntaner (ed.), Miscel·lània Joan Veny, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003, II, 191–238.
Sergi Mainer, «The Many Lives of Mireia: Maria–Antònia Salvà’s Translation of Frederic Mistral’s Mirèio», Journal of Iberian and Latin American Studies 21:2 (2015), 107–126.
Josep Massot i Muntaner, «Maria–Antònia Salvà, col·lectora de cançons populars i traductora de Mistral» en J. Massot i Muntaner, Llengua, literatura i societat a la Mallorca contemporània, Barcelona, Curial, 1993, 85–109.
Josep Maria de Sagarra, «Les Geòrgiques cristianes de Francis Jammes traduïdes per Maria Antònia Salvà», La Revista 64 (1918), 169–171.
Anna M. Velaz i Sicart, «Dans les ruines d’Ampurias, d’Andrée Bruguière de Gorgot: una aportació en llengua francesa a la proposta cultural noucentista» en VV. AA., Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003, II, 203–219.
Joan Veny, La lliçó lingüística de Maria Antònia Salvà, Llucmajor, Ajuntament de Llucmajor, 1991.
Caterina Briguglia
[Actualización por Josep Miquel Ramis]