Serrallonga, Carme

Serrallonga, Carme (Barcelona, 1909–Barcelona, 1997)

Pedagoga y traductora en lengua catalana. Miembro del Institut–Escola, cofundó la escuela Isabel de Villena en 1939 y, posteriormente, la Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, donde impartió ortofonía. Además de numerosas versiones de narrativa, destacan sus traducciones teatrales, con las que dio a conocer nuevas tendencias, en colaboración con Ricard Salvat. Tradujo del italiano a Giorgio Bassani (El jardí dels Finzi–Contini; B., Proa, 1987), L. Pirandello (El difunt Mattia Pascal; B., Proa, 1986) y Ettore Scola (Una jornada particular; B., Companyia J. M. Flotats, 1984); del francés, a J.–P. Sartre (Kean; B., Edhasa, 1985) y Nathalie Sarraute (Per un sí o per un no; B., Pòrtic, 1986); del inglés, a Jane Bowles (A la glorieta; Lleida, Pagès, 1992), Brian Clarke (El dret d’escollir; Pòrtic, 1987) y E. M. Forster (Una habitació amb bona vista; Proa, 1986), así como a Fiona Moodie (El pescador, B., Cruïlla, 1985) y Sally Cedar (Alerta, un dinosaure!, Cruïlla, 1986).

Pero la mayoría de sus traducciones procede del alemán, destacando el teatro, ante todo B. Brecht, de quien ha dado La bona persona de Sezuan (B., Aymà, 1967), El casament dels petits burgesos (1984), Mahagonny (1985), y Galileo Galilei junto con La «Courage» i els seus fills (1985), las tres publicadas por Edicions de 1984 (Barcelona), así como un volumen de Teatre que contiene Un home és un home, El senyor Puntila i el seu criat Matti y El cercle de guix caucasià (B., Edicions 62, 1988). También es autora de las versiones de La mort de Danton (Mataró, Robrenyo, 1976), Leonce i Lena y Woyzeck (Robrenyo, 1977) de G. Büchner, El príncep de Homburg de H. von Kleist (en Assaigs de teatre de 1999), Ròmul el Gran de F. Dürrenmatt (B., Institut del Teatre, 1983), Insults al públic de P. Handke (Institut del Teatre, 1988), La ronda de A. Schnitzler (B., Edicions del Mall, 1987) y El despertar de la primavera de F. Wedekind (B., Edicions de 1984, 1986; reed. 1994), así como del libreto de La flauta màgica de Emmanuel Schikaneder (B., Teatre Lliure, 1984; reed. 1991).

Además de traducir el ensayo de Georg Lukacs Goethe i el seu temps (B., Edicions 62, 1967), desempeñó un papel importante en la recepción de H. Böll con El pa dels anys joves (Edicions 62, 1965) y Casa sense amo (Edicions 62, 1970; reed. 1986), y de Alfred Döblin con Berlin Alexanderplatz (Edicions de 1984, 1987, reed. 2014), L’assassinat d’un botó d’or (B., Destino, 1989) y Els de Lobenstein van a Bohèmia (Destino, 1991). Otros autores traducidos han sido Mark Twain (El príncep i el captaire; B., La Galera, 1983), Gerald Durrell (El paquet parlant; M., Alfaguara, 1988), los hermanos Grimm (La caputxeta vermella i altres contes, B., La Magrana, 1986; El tambor i altres contes, La Magrana, 1987), M. Ende (las novelas sobre Jim Botó; La Galera, 1983–1984, con múltiples reediciones hasta la actualidad) y Hans Peter Richter (El meu amic Friedrich; Edicions 62, 1965; reed. RBA 2001, 2008 y 2011). Asimismo, Serrallonga produjo versiones de obras de C. Nöstlinger, Peter Härtling, Janosch, Irina Korschunow, Mira Lobe y Otfried Preussler.

 

Bibliografía

Montserrat Bacardí & Pilar Godayol, «Carme Serrallonga» en M. Bacardí & P. Godayol, Traductores, Vic, Eumo, 2006, 18–21.

Pilar Godayol, «Carme Serrallonga i Calafell» en M. Bacardí & P. Godayol (eds.), Diccionari de la traducció catalana, Vic, Eumo, 2011, 512–515.

Maria Teresa Julio, «La mort de Danton de Büchner, o l’eficiència de la censura en la traducció de Carme Serrallonga» en L. Vilardell (ed.), Traducció i censura en el franquisme, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2016, 135–142.

Marta Nadal, «Carme Serrallonga: la traducció amb humilitat i rigor» en M. Nadal, Converses literàries, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991, 95–104.

Marta Pessarrodona, «Carme Serrallonga, mestra i dona de lletres» en M. Pessarrodona, Donasses. Protagonistes de la Catalunya moderna, Barcelona, Destino, 2006, 198–210.

Marta Pessarrodona, «Carme Serrallonga» en A. Pons & S. Skrabec (eds.), Carrers de frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana, Barcelona, Institut Ramon Llull, 2007, 408–411.

 

Pilar Estelrich (†)